Llocs d´interès

La vila: un petit recorregut per Consell 

El recorregut comença a la plaça Major situada a un dels indrets més elevats de la vila, vora la carretera de Palma-Port d’Alcúdia. banda i banda d’aquest espai públic, s’aixequen els dos edificis més representatius de la vida política i religiosa del municipi: la Casa de la Vila i l’església parro quial.

La Casa de la Vila se situa al número 2. Es un edífici funciona- lista, que també empra solucions de l’arquitectura tradicional. El 1932, i’arquitecte Guillem Forteza Piña el project com a escola graduada. Es tracta d’una construcció de tres plantes amb la coberta de doble vessant i amb la façana recoberta de peces irregulars de pedra viva.

 

ajuntament

El frontis presenta les obertures distribuides de forma simétrica i envoltades de faixes. La planta baixa, que és de pedra viva a la part inferior, té el portal principal al centre amb llinda i rebranques de marés, llevat de la banda inferior que és també de pedra viva.

Damunt el portal i al segon niveil, hi ha el balcó amb una obertura amb mplia llinda i rebranques també de marés.A la llinda hi ha esculpit l’escut del municipi.

 

 

 

 

Amb relació a la seva construcció, l’Ajuntament de Consell acord adquirir, el 1931, les cases de can Cotxer i de can Grasset, per aixecar-hi un edifici per a escoles i Casa Consistorial. L’edifici va ser inaugurat el 30 d’abril del 1933.

D’aleshores enç i fins al 1977, l’edifici va ser destinat bsicament a l’ensenyament públic. El 1979, fou destinat a Casa de la Vila i a centre sanitari.

 

esglesia

L’església de Nostra Senyora de la Visitació és, sens dubte, i’edifici més emblemátic de Consell. Situada al número 1 de la plaça Major, tal i com es troba en l’actualitat és representativa d’una tendéncia artística de transició coneguda amb el nom de premodernisme i que es caracteritza per introduir dins un edifici, estructuralment historicista, tot un seguit d’elements propis dels repertoris modernistes. Presenta planta basilical, d’una sola nau, amb vuit capelles laterals, quatre a cada costat, té un transsepte inscrit i un absis semicircular.

A l’interior del temple es troba la mateixa combinació de materials, només que el marés pren importáncia formant els pilars, arcs formers, voltes i tot l’absis. Els murs laterals de les capelles, el transsepte 1 la cara interna de la façana mostren un eniluYt simulant blocs de marés per donar uniformitat a tot el conjunt i per ocultar la pobresa dels materials que els formen. 

 

 

 

Les capelles estan situades entre els contraforts que, juntament amb els pilars, suporten el pes de la volta. De l’interior de l’esgiésia cal esmentar els retaules barrocs i neoclássics de la primera meltat del segie XIX. També cal destacar el conjunt de vitralls que dóna llum a la nau del temple, i que fou realitzat entre 1916 i 1920 per l’empresa Rigalt i Granell de Barcelona, tradicionalment considerada com a responsable de les millors mostres de vitralls modernistes. Dissortadament aquest no és precisament el cas de Consell, ja que causa de la manca de diners — cada vitrall va costar 200 pessetes de l’época— es va haver de recórrer a la utilització de dissenys seriats —basats fonamentalment en decoració geométrica d’afiliació historicista— a l’hora de confeccionar-los.

Al costat de l’església es troben dos edificis que cal fer esment: la Rectoria i ca sa Metgessa o Club Parroquial .

 

De la primera construcció, sobresurten el portal amb llinda de pedra viva, l’arc carpanell de marès —a través del qual s’accedeix al temple rectoriapel portal lateral, com també al Club Parroquial i a la sagristia— i les finestres emmarcades per faixes i amb ampits motllurats.

L' única d’aquestes obertures que mostra material amb qué és feta, la pedra viva, és la finestra cega de planta baixa. 

 

 

 

 

De ca sa Metgessa destaca la façana principal situada carrer de Joan Bestard.
Es tracta d’un edifici de dues plantes amb les parets de mamposteria que presenta cadenes de pedra viva que limiten lateralment l’edifici i una senzilla cornisa feta de peces de marés, damunt les quals descansen les teules. Aquest tipus de cos volat és força corrent en les construccions de la vila del segle XIX i de centúries anteriors. El frontis a la planta baixa té quatre obertures, a més d’una finestra i d’un portal cec. L’entrada principal, desplaçada cap a la banda esquerra del frontis, és recoberta per un arc de mig punt, amb els brancals, les dovelles i les esquadres de pedra viva. A la planta alta, s’obren cinc finestres de marés amb l’ampit de pedra.

 

 

metgessa

D’aquest material també són les rebranques del portal cec. L’edifici i els terrenys que hi havia contigus, coneguts pel molí i l’hort de ca sa  Metgessa, varen ser donats a la Parróquia per Joan Bestard Ribes —de Son Pontiró. Aquells terrenys permeteren ampliar el temple durant el primer decenni del segles XX. Per altra banda, a la casa, Joan Bestard construí un saló per a activitats parroquials, on es feren, sobretot, representacions teatrals i projeccions de cinema. D’ençá del decenni de 1910, ‘edifici també va allotjar, entre altres associacions, el Sindicat Agrícola Católic i la Caixa Rural de Conseil. Així mateix, hi tingué la seu el primer Ajuntament de Consell, fet que rememora una placa devora el portal que du el següent text.

 

 

 

En aquesta casa, coneguda per ca la Metgessa, es va allotjar el primer Ajuntament de la nova vila, que es va constituir el vint-inou de juny de l’any mii noucents vint-i-cinc. En commemoració del setanta-cinqué aniversari de la fundació del municipi”.

A continuació, es va cap al carrer d’Alcúdia, travessant, a més del vial de Joan Bestard, el de la Vila de Sureda, que ens permet observar el revestiment de paret seca de la part posterior de l’església. A la banda dreta del mur hi ha una altra placa que recorda que Conseil es va agermanar, el 1996, amb el poble de Sureda, al qual també esta dedicat el carrer.