Consell




Història




Llocs d´interès




Fires i festes


PETITES PINZELLADES DE LA HISTÒRIA DE CONSELL

La intensa ocupació humana que s'ha donat al terme municipal de Consell al llarg de la història explica que hi siguin comptats els jaciments arqueològics. Els vestigis que han arribat fins a l'actualitat són més aviat escassos i estan força deteriorats com a conseqüencia de les tasques agrícoles, de les obres, tant públiques com privades, o de l'erosió. A la Carta Arqueològica feta per la Conselleria d'Educació i Cultura hi ha catalogats cinc jaciments, dos situats a la possessió de Masnou i els restants a Son Braó, Son Pontiró i es Velar. Llevat de les troballes i les construccions conservades a Masnou, la resta de jaciments esmentats es redueixen a la presencia de ceramica en superfície.

Pou Trencat

El 123 aC, les tropes de Cecili Metel varen conquerir les IIes Balears i les incorporaren a la República Romana. En el cas de Consell i de de l 'àrea del Raiguer, la continuïtat de poblament és corroborada per la troballa de restes de terrissa de l'epoca de la dominací romana.

No es disposa de gaire informació referida a Consell durant el temps de la dominació islamica (903-1229). Se sap que era una alqueria que pertanyia al juz' de Qanarusha, circumscripció administrativa que englobava, a més de Consell, els actuals termes d' Alaró, Binissalem, Costitx, Lloseta, Santa Maria, Santa Eugenia i Sencelles. La tribu berber deis Zanata era la que habitava Qanarusha. No obstant això, segurament hi devia haver altres grups tribals que el poblaven segons es desprèn de l'etimologia de Qanarusha. Nom derivat de I'arab qanat al-'arusa que significa 'la font de mina dels Banu 'Arus '. Els Banu 'Arus eren un grup, també berber, que es va establir al Pla de Mallorca. Al Llibre del repartiment de Mallorca (1232), consten les alqueries de Consell, escrit Conxel i de 10 jovades d'extensió (11 3,64 ha), i de Jarfa, que correspon a Masnou.

Pel que fa a les restes arqueològiques musulmanes, a la possessió de Masnou es conserva un sistema de captació d'aigua, integrat per diferents elements constructius, com un pou, un qanat, una síquia, de traçat fòssil medieval, i un safareig. A l'actualitat, aquests vestigis formen el jaciment arqueològic més rellevant del municipi.

Sobre la conquesta cristiana (1229-1232), s'ha de dir que les tropes catalano-aragoneses controlaren la contrada de Consell, com tot el peu meridional de la serra de Tramuntana, abans de la conquesta de la Ciutat de Mallorca, el 31 desembre del 1229. Una vegada consolidat el domini cristià sobre l'illa, es va dur a terme el repartiment del territori mallorquí entre els participants en la conquesta. L'illa es va dividir entre la part del rei i la deis principals senyors. La majoria dels senyors i també el rei cediren part dels seus dominis en feu a altres senyors menys importants i es crearen, així, les cavalleries. Com a conseqüència del repartiment de Mallorca el districte de Canarossa -denominació catalana del juz' de Qanarusha- va correspondre a Garsenda, viuda de Guillem de Montcada, vescomte de Bearn, i al seu fill Gastó.

L'alqueria d'Alaró, segurament per la riquesa d'aigua -l'aprofitament i importància de la qual ja es remunta a l'època islàmica- i el valor defensiu, cresqué de forma considerable i esdevingué el centre administratiu i religiós de tota la contrada. Amb les Ordinacions de Jaume II (1 300), creades per reordenar el territori amb la finalitat de promoure el creixement poblacional i econòmic de Mallorca, el nou nucli de població d' Alaró rebé el títol de vila, mentre que Consell adquirí la categoria de lloc, amb dependència administrativa de la vila veïna a fins al 1925.

Coordenades UTM 31N ETRS89: 483985, 4390982 m. @2016 Ajuntament de Consell. Reservats tots els drets.
Avís Legal / Protecció de dades