Ajuntament de Consell

PETITES PINZELLADES DE LA HISTÒRIA DE CONSELL

La intensa ocupació humana que s'ha donat al terme municipal de Consell al llarg de la història explica que hi siguin comptats els jaciments arqueològics. Els vestigis que han arribat fins a l'actualitat són més aviat escassos i estan força deteriorats com a conseqüencia de les tasques agrícoles, de les obres, tant públiques com privades, o de l'erosió. A la Carta Arqueològica feta per la Conselleria d'Educació i Cultura hi ha catalogats cinc jaciments, dos situats a la possessió de Masnou i els restants a Son Braó, Son Pontiró i es Velar. Llevat de les troballes i les construccions conservades a Masnou, la resta de jaciments esmentats es redueixen a la presencia de ceramica en superfície.
El 123 aC, les tropes de Cecili Metel varen conquerir les IIes Balears i les incorporaren a la República Romana. En el cas de Consell i de de l 'àrea del Raiguer, la continuïtat de poblament és corroborada per la troballa de restes de terrissa de l'epoca de la dominací romana.

No es disposa de gaire informació referida a Consell durant el temps de la dominació islamica (903-1229). Se sap que era una alqueria que pertanyia al juz' de Qanarusha, circumscripció administrativa que englobava, a més de Consell, els actuals termes d' Alaró, Binissalem, Costitx, Lloseta, Santa Maria, Santa Eugenia i Sencelles. La tribu berber deis Zanata era la que habitava Qanarusha. No obstant això, segurament hi devia haver altres grups tribals que el poblaven segons es desprèn de l'etimologia de Qanarusha. Nom derivat de I'arab qanat al-'arusa que significa 'la font de mina dels Banu 'Arus '. Els Banu 'Arus eren un grup, també berber, que es va establir al Pla de Mallorca. Al Llibre del repartiment de Mallorca (1232), consten les alqueries de Consell, escrit Conxel i de 10 jovades d'extensió (11 3,64 ha), i de Jarfa, que correspon a Masnou.
Pel que fa a les restes arqueològiques musulmanes, a la possessió de Masnou es conserva un sistema de captació d'aigua, integrat per diferents elements constructius, com un pou, un qanat, una síquia, de traçat fòssil medieval, i un safareig. A l'actualitat, aquests vestigis formen el jaciment arqueològic més rellevant del municipi.
Sobre la conquesta cristiana (1229-1232), s'ha de dir que les tropes catalano-aragoneses controlaren la contrada de Consell, com tot el peu meridional de la serra de Tramuntana, abans de la conquesta de la Ciutat de Mallorca, el 31 desembre del 1229. Una vegada consolidat el domini cristià sobre l'illa, es va dur a terme el repartiment del territori mallorquí entre els participants en la conquesta. L'illa es va dividir entre la part del rei i la deis principals senyors. La majoria dels senyors i també el rei cediren part dels seus dominis en feu a altres senyors menys importants i es crearen, així, les cavalleries. Com a conseqüència del repartiment de Mallorca el districte de Canarossa -denominació catalana del juz' de Qanarusha- va correspondre a Garsenda, viuda de Guillem de Montcada, vescomte de Bearn, i al seu fill Gastó.

L'alqueria d'Alaró, segurament per la riquesa d'aigua -l'aprofitament i importància de la qual ja es remunta a l'època islàmica- i el valor defensiu, cresqué de forma considerable i esdevingué el centre administratiu i religiós de tota la contrada. Amb les Ordinacions de Jaume II (1 300), creades per reordenar el territori amb la finalitat de promoure el creixement poblacional i econòmic de Mallorca, el nou nucli de població d' Alaró rebé el títol de vila, mentre que Consell adquirí la categoria de lloc, amb dependència administrativa de la vila veïna a fins al 1925
A la primera meitat del segle XIV, és consignat un petit nucli de cases de Consell, on actualment hi ha la vila i vora el camí de Palma-Inca. Durant aquest període es feren nombroses parcel.lacions, amb la conseqüent arribada de colons, que, de ben segur, degueren afavorir el creixement tant de la població com de l'incipient nucli. Per altra banda, Consell es va veure fortament afectat per la pesta negra del 1 348.

El segle XVII, es caracteritza a Mallorca per la penúria econòmica degut a l´estancament de la producció agrària i de l'aturada del creixement demogràfic. Consell, hi ha constància de l'investigador i erudit Furió: "Consell va ser u pobles de l'illa que més va patir la pesta bubònica de l'any 1652. Destacar que en el segle XVIII es va produir un petit creixement poblacional.

Durant el segle XIX, Consell experimenta un procés de creixement demogràfic i urbanístic que possibilita les transformacions socio-econòmiques del final de la centúria. La població passa de 825 habitants (1840), als 1.012 (1860) i als 1.324 (1910). Aquest creixement demogràfic permeté que el nucli urbà s'expandís de forma considerable, bàsicament a partir de la segona meitat del segle XIX. Així i tot, la població de Consell es va veure afectada, entre 1860 i 1910, per la crisi demogràfica i la gran emigració I - sobretot cap a Amèrica del sud- de resultes de la crisi agrària, produïda per l'enfonsament del mercat del vi, i el declivi causat per la pèrdua de les colònies espanyoles.

Bona part de la vida social de Consell, des de la segona meitat del s. XIX i fins al 1936, estigué molt lligada als sectors socials emergents: els petits propietaris i els treballadors del calçat.
El context polític de la II República va propicià la vinculació de bona part de la població entorn a les organitzacions polítiques i socials d´ ideologia diversa. Els sectors d'esquerres i obreristes s'aglutinaren al voltant de la societat obrera El Producto del Trabajo, les Joventuts Socialistes i l'Esquerra Republicana Balear. Els sectors conservadors es concentraren entorn del moviment catòlic local que es concreta, durant aquests anys, en el Centre Cultural i l' Associació Catòlica de Pares de Família.

La Guerra Civil i el Franquisme varen tallar l'important dinamisme polític i societari de la Segona República. La repressió comporta la detenció de 19 persones, 12 homes i 7 dones, 18 de les quals varen ser condemnades a mort. Finalment, però, en foren executades 5, entre les quals hi havia el batle, Josep Piza Moya Pisanet.

La vida social i cultural al lIarg deis anys 40 i 50 va quedar reduïda a/s esports - creació del Club Esportiu Consell i del Club Ciclista Consell (1940)- i a les activitats de la Parròquia. Les quatre branques d'Acció Catòlica – al·lotes, joves, dones i homes- fomentaren bàsicament el teatre, l'acció formativa i d'apostolat.

Durant els anys vuitanta es produí una revitalització de la vida política local pel que fa a l'aparició de divergents tendències polítiques. Les eleccions locals del 3 d'abril de 1979 donaren la victòria a una candidatura independent de caràcter progressista i assolí la batlia Guillem Gelabert Poi - Rollet. Aquesta candidatura havia rebut el suport majoritari dels antics republicans d'esquerres represaliats el 1936. Els sectors conservadors, per la seva part, donaren suport a l'agrupació de la Unió de Centre Democràtic UCD. A les eleccions locals de 1983 guanya la candidatura encapçalada per Joan Bibiloni Fiol -Mena Arte- d'Aliança Popular. D'ençà d'aleshores, Joan Bibiloni, pel Partit Popular, ocupa la batlia.
Al llarg de les sis legislatures democràtiques, s´ha proveït la vila de la infraestructura municipal bàsica, com la dotació d´aigua corrent i clavagueram, el sondeig del pou de Son Palou, la creació del Centre Cultural, la biblioteca, camp municipal d´esports...